La llengua de l’enemic com a llengua pròpia: cultures translatives del paisatge indígena nord-americà

Sumario: Les cultures translatives indígenes de l’Amèrica del Nord utilitzen idees i processos molt propers als emprats en els estudis de traducció per tal de portar a terme la seva desconstrucció afirmativa com a subjecte colonitzat, redefinir-se, rescriure la seva història, i difondre la seva cultura ancestral, i, d’aquesta manera, aconseguir capgirar el procés de colonització. A més, aquesta reafirmació, la porten a terme mitjançant la llengua anglesa, a la qual atorguen el valor de les llengües pròpies que van perdre en aquest procés. Aquest treball de recerca pretén ser una aproximació a la situació actual de la narrativa indígena expressada en llengua anglesa. Està dividit en quatre capítols. El primer capítol tracta de la formació d’un estil de narrativa que podríem anomenar indígena, i la seva evolució des de l’any 1900 fins al moment en què aquest estil va estar consolidat: quan va aparèixer la novel•la de N. Scott Momaday titulada House Made of Dawn, l’any 1968. Per tal d’exposar aquesta evolució se segueix la cronologia que proposa Paula Gunn Allen en la seva antologia Voice of the Turtle. American Indian Literature 1900-1970. Al segon capítol hi trobem diverses veus actuals del panorama literari indígena nord-americà. L’eix del capítol és l’obra de Simon J. Ortiz, Speaking for the Generations. Native Writers on Writing. Entre altres veus, s’hi destaquen les de Leslie Marmon Silko i Gloria Bird, però Ortiz també dóna la paraula a veus noves entre les que hi figuren Esther G. Belin i Daniel David Moses, finalment hi apareix la contribució de Victor D. Montejo, un escriptor maia guatemalenc exiliat als Estats Units. Les aportacions d’aquests escriptors i escriptores giren a l’entorn de dues idees fonamentals: la interdependència entre la raça humana i el paisatge que l’envolta, i la lluita per la supervivència que passa inevitablement per desfer el procés de colonització que han sofert els pobles indígenes nord-americans. La base del tercer capítol és una obra editada conjuntament per Joy Harjo i Gloria Bird que es titula Reinventing the Enemy’s Language. Contemporary Native Women’s Writings of North America. En aquesta antologia, composta per relats i poemes d’escriptores indígenes actuals, hi podem distingir de nou la idea de la supervivència, i també, la lluita per tal de descolonitzar els pobles indígenes nord-americans, sempre integrats en un entorn amb el qual l’ésser humà s’interrelaciona completament. Aquesta lluita es porta a terme modificant —reinventant— la llengua de l’enemic per tal que serveixi els interessos del poble colonitzat. Finalment, el quart capítol explica les similituds entre el procés de descolonització que es porta a terme a l’Índia i el que es porta a terme a l’Amèrica del Nord, i com es estudis de traducció poden aportar una base teòrica per observar i explicar aquest procés de descolonització, tot capgirant la funció de la llengua de l’enemic, que si en un principi va actuar d’element colonitzador, avui dia és un element descolonitzador.